D'acord amb les dades estadístiques recollides repetidament pel Departament d'Educació ens trobem curs darrera curs amb una baixa presència d'alumnes femenins en els Batxillerats de Ciència i Tecnologia i en els Cicles Formatius de Formació Professional de caràcter Tècnic.

En el curs 2018-2019, en el conjunt de Catalunya, només el 38,29% de les joves va apostar pel Batxillerat científico-tecnològic, valor que es repeteix amb poques diferències al Maresme - Vallés Oriental (38,70%). Si ens centrem únicament en el sector públic de Catalunya, aquest percentatge segueix sent inferior: 36,21% i en el Vallés Oriental 37,35%. A Cardedeu, el percentatge es situa en el 25% global; amb la presència de només el 5% de les estudiants en la branca específica de la tecnològica.

Però el més inquietant és veure com la presència de noies disminueix substancialment en els itineraris de l'Institut científico-tecnològic, concretament la branca tecnològica, i molt més, si parlem de la formació professional de grau mitjà d’on la presència és nul·la o insignificant. Serveixi com a exemple les dades de les següents famílies de FP:

Segons els experts consultats, si la presència d'estudiants femenins és relativament significativa en la branca científica, es deu principalment a l'interès de les estudiants en carreres universitàries en l’àmbit de la Sanitat i la Salut, reforçant així  patrons de comportament incrustats. Però fins i tot aquest biaix no explica per què l'enginyeria, tot i aplicar els coneixements científics a la solució pràctica de les necessitats humanes, no és percebuda per l'alumnat femení com a una atractiva  especialització.

Les causes són, doncs, complexes, però sens dubte estan relacionades amb la inèrcia i els estereotips que no es corresponen amb la nostra aspiració a la igualtat efectiva entre homes i dones. I és per això, que és especialment important  fer que la igualtat sigui visible ja des de l'articulació inicial de l'oferta educativa.

Si comparem les dades que hem proporcionat anteriorment amb la composició de gènere dels següents cicles de grau mitjà relacionats amb el que percebem clarament la magnitud del problema:

Com explica la Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l'Institut d'Estudis Catalans, i professora de la UPC, la manca de referències i la invisibilització de dones científiques i tecnòlogues dificulta que una dona s'uneixi a un món desconegut que tradicionalment s'ha associat exclusivament als homes. Si a això se l’afageix la baixa rellevància donada en la presentació d'aquestes especialitzacions al seu potencial per canviar el món i satisfer les  necessitats urgents de la població. Avui dia, sembla difícil motivar per a fer aquests estudis si no afecta clarament la seva visió del servei explícit a la societat com ho demostra el predomini de les titulacions sanitàries entre les joves que han cursat els instituts de Ciències. Ignorar aquest punt de partida només ajuda a reforçar la inèrcia existent.

Però, recentment, moltes iniciatives estan sorgint en l’àmbit de l'educació que els ajuntaments poden donar suport des del seu àmbit d'actuació. La millor manera de treballar per a la igualtat efectiva entre homes i dones no és només a través de posicions públiques, gestos simbòlics i reformes jurídiques, sinó també per a petites accions a nivell local que poden canviar les tendències.