0
0
Vota!

Moció per a la defensa dels drets del poble palestí.

Amb motiu del 70è aniversari de la Nakba, el procés continuat de neteja ètnica i expulsió de més 750.000 persones  palestines de les seves terres el 1948, dels 50 anys d’ocupació de Jerusalem Est, Gaza i Cisjordània Palestina i de més d’una dècada des del començament del bloqueig a la Franja de Gaza.

Observant amb preocupació l’increment de l’ús de la violència contra manifestants pacífics a la Franja de Gaza en la que, segons les dades aportades per l’Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació dels Assumptes Humanitaris als  Territoris Palestins Ocupats (OCHA-OPT), mig centenar de persones palestines han estat assassinades per l’exèrcit d’Israel i més de 12.000 han resultat ferides mentre es manifestaven pacíficament amb motiu de la Gran Marxa del Retorn,  reclamant el seu dret com a persones refugiades a retornar a les seves llars.

Considerant que de conformitat amb les normes jurídiques internacionals que regeixen la responsabilitat dels Estats per fets internacionalment il·lícits: 1) La greu violació d’una norma jurídica universalment vinculant (norma imperativa, jus cogens) per part de qualsevol Estat comporta responsabilitats jurídiques internacionals per tots els altres Estats; i que (2) aquestes i  altres responsabilitats Internacionals són vinculants, no només pel govern central dels Estats, sinó per tots els òrgans i  entitats que constitueixen l’organització de l’Estat, ja sigui que exerceixin funcions legislatives, executives, judicials o d’altre  tipus, incloent a les autoritats regionals i municipals, en l’àmbit de les seves competències.

Tenint en compte en aquest context, la “Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials”, continguda en la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 14 de desembre de 1960, que afirma el dret a la lliure determinació i proclama que "La submissió dels pobles a la dominació i l’explotació estrangeres  constitueix una negació dels drets humans fonamentals, són contraris a la Carta de las Nacions Unides i és un impediment  per la promoció de la pau i la cooperació mundials”.

Destacant també la Declaració sobre els principis del dret internacional relativa a les relacions amistoses i la cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, segons la qual “Tot Estat té el deure de promoure,  mitjançant una acció conjunta i independent, la realització del principi de la igualtat de drets i l’autodeterminació dels pobles, de conformitat amb les disposicions de la Carta, i prestar assistència a les Nacions Unides en el compliment de  les responsabilitats que li confereix la Carta en relació amb l’aplicació d’aquest principi, a fi de: a) promoure les relacions amistoses i la cooperació entre els Estats, i b) posar fi ràpidament al colonialisme, tenint degudament en compte la  voluntat lliurement expressada dels pobles interessats, i que la submissió dels pobles a la submissió, la dominació i  l’explotació estrangera constitueix una violació d’aquest principi, així com una negació d’altres drets humans fonamentals, i és contrari a la Carta de les Nacions Unides”.

Recordant la responsabilitat dels Estats, en virtut del dret internacional consuetudinari i l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 17 de juliol de 1998, ratificat per l’estat Espanyol el 24 d’octubre de 2000, de combatre els crims internacionals més atroços, inclosos el genocidi, els crims de guerra i els crims de la humanitat, entre ells, el crim  d’apartheid consistent en “actes inhumans (...) comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió sistemàtica i dominació per un grup racial sobre qualsevol altre grup o grups racials i comesos amb la intenció de mantenir aquest  règim”.

Recordant també que el Comitè de les Nacions Unides sobre l’Eliminació de la Discriminació Racial ha expressat  reiteradament la seva profunda preocupació per les violacions israelianes de la prohibició de la segregació racial i  l’apartheid; Tenint en compte que els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de la ONU reafirmen que (1) “els Estats han d’establir clarament l’expectativa de que totes las empreses comercials domiciliades en el seu territori i/o  jurisdicció respecten els drets humans en totes les seves operacions”; i que per complir amb el seu deure de protegir, els Estats haurien (2) “(a) Fer complir les lleis que tenen com a objectiu o tenen l’efecte d’exigir que les empreses comercials respectin els drets humans i, periòdicament, avaluar l’adequació d’aquestes lleis i abordar-ne qualsevol esquerda; (b) Assegurar que altres lleis i polítiques que regeixen la creació i el funcionament continu de les empreses comercials, tals com les lleis corporatives, no limitin sinó que permetin el respecte dels drets humans per part de les empreses; (c) Proporcionar orientació efectiva a les empreses comercials sobre com respectar els drets humans en totes les seves  operacions; (d) Encoratjar i, quan correspongui, exigir que les empreses comercials que comuniquin com aborden els seus impactes sobre els drets humans”.

Respectant el principi de no discriminació de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que prohibeix el tracte diferenciat  -o la discriminació arbitrària o injustificable- dels bens i serveis comercials pel seu origen en un lloc o país determinat, i emfatitzant i creient fermament que (1) La legislació de l’OMC ha d’interpretar-se sempre d’acord al dret  internacional humanitari i al dret internacional dels drets humans; 2) la clàusula de no discriminació de l’OMC no és
aplicable a las transaccions de bens o serveis que provinguin de territoris sobre els que els Estats contractants no tinguin sobirania reconeguda internacionalment, com és el cas d’Israel i els seus assentaments il·legals al territori palestí ocupat; i que, (3) l’exclusió de companyies implicades en aquesta situació il·legal o en altres flagrants vulneracions dels drets humans del poble palestí de licitacions i contractes públics és un deure dels Estats sota el dret internacional públic i  permès sota la llei de l’OMC, incloent l’Acord sobre Contractació Pública que estableix l’Article III.2 (a) que “res de lo disposat en el present Acord s’interpretarà en el sentit d’impedir que una Part imposi o apliqui mesures necessàries per protegir la moral, l’ordre o la seguretat pública”.

Emfatitzant que la Directiva 2014/24 de la UE sobre contractació pública afirma els principis abans mencionats a l’estipular que “els poders adjudicadors haurien a més de tenir la possibilitat d’excloure operadors econòmics que han  demostrat ser poc confiables, per exemple, degut a violacions d’obligacions ambientals o socials, incloent regles sobre accessibilitat per a persones discapacitades o altres formes de mala conducta professional greu”. En aquest sentit, la pròpia Directiva recull en l’article 57.4.c) que els poders adjudicadors podran excloure de la participació d’un procediment de contractació a aquelles empreses licitadores “per mitjans apropiats que l’operador econòmic ha comès una falta  professional greu que posa en entredit la seva integritat”. I que en la seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol, la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic ha recollit aquesta possibilitat en el seu article 71.1.b) establint directament la prohibició de contractar amb aquells licitadors que hagin estat sancionats amb caràcter ferm per infracció greu en matèria professional que posi en entredit la seva integritat.

Amb el convenciment de la necessitat de difondre i protegir les campanyes promogudes per la societat civil a través de  mesures exclusivament pacífiques, basades en els principis d’igualtat, no discriminació i justícia social, que busquen exercir pressió sobre Israel perquè compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional  humanitari i dels drets humans reclamant 1) el fi de l’ocupació militar de Jerusalem Est, Gaza, Cisjordània i el territori siri  dels Alts del Golan, així com el desmantellament del Mur; 2) la igualtat de drets per la ciutadania palestina que resideix a Israel i 3) el reconeixement del dret de les persones refugiades palestines.

Per tot lo anteriorment exposat, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Cardedeu;

APROVAR, la següent Moció per la defensa dels drets del poble palestí que comprèn les següents mesures articulades pacíficament i des del respecte escrupolós de l’ordenament jurídic vigent i dels drets i llibertats fonamentals universalment reconeguts i es compromet a:

PRIMER.- Declarar el municipi de Cardedeu:

  1. Àrea o espai de solidaritat i defensa dels drets del poble palestí i denuncia les contínues i flagrants vulneracions per part d’Israel del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans, incloent la vulneració del dret a l’autodeterminació dels pobles, l’annexió de territoris per la força, el crim de colonialisme i el crim d’apartheid contra el poble palestí.
  2. Àrea o espai lliure de crims de guerra i de crims contra la humanitat, inclòs el crim d’apartheid pel qual, en aquest marc, l’Ajuntament de Cardedeu es suma a la campanya Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI). Es compromet a difondre’l entre la ciutadania i al seu teixit empresarial, fent ús del segell “Espai Lliure  d’Apartheid Israelià” que rebrà de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina.
  3. Així mateix, l’Ajuntament Cardedeu declara el seu suport al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) i es compromet a fomentar la cooperació per totsels mitjans lícits i pacífics amb el moviment.

SEGON.- Manifestar que, de conformitat amb el Dret internacional i en el marc de les seves competències, l’Ajuntament Cardedeu es compromet a prendre les mesures necessàries per assegurar que els fons i recursos públics no es destinin  a finançar activitats i/o empreses que proporcionen de manera directa o indirecta ajuda material per la comissió de greus crims de guerra i/o contra la humanitat, com el crim d’apartheid, incloent aquelles activitats relacionades amb el comerç o intercanvi de qualsevol bé o servei derivat de la indústria dels assentaments israelians a Cisjordania.

TERCER: Instar al Govern de l’Estat espanyol que imposi un embargament militar a Israel per l’elevat risc de que aquestes armes o elements puguin ser utilitzats per cometre genocidi, crims contra la humanitat, incloent el crim  d’apartheid, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra bens de caràcter civil o persones civils protegides com a tals, o altres crims de guerra tipificats als acords internacionals en els que l’Estat espanyol en  forma part, en compliment de la Llei 53/2007, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús i el Tractat sobre Comerç d’Armes, ratificat por l’Estat espanyol el 2014.

CUART.- Comunicar el contingut d’aquesta moció al Govern de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, del Parlament de Catalunya i del Parlament Europeu, així com, a la Missió Diplomàtica d’Israel a l’Estat espanyol i a la Missió Diplomàtica de Palestina a l’Estat espanyol.

Resultat ple municipal
8
5

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!